Activitats canines
Competició d'Agility
L’Agility Tàrrega , és la entitat que organitza dins de cada edició de la fira, una prova que puntua per al campionat de Catalunya.
L’Agility es un esport obert a totes les persones que tenen un o més gossos, amb indiferència que sigui de raça, i si ho és amb o sense pedigree. Es pot resumir dient que és un esport concebut per a formar equip una persona i un gos, i és per endavant, un joc educatiu.
Es pot practicar de dues formes: com a oci o com a competició, essent totalment compatibles. En la primera modalitat, les avantatges que se n’obtenen són que el propietari i el gos gaudeixen junts, practiquen esforç físic, comparteixen emocions, i s’aconsegueix una educació i obediència notable.
Consisteix a que els gossos, conduits per els seus guies, siguin capaços de superar diversos obstacles que conformen un circuit. La finalitat que es pretén es posar de manifest la intel·ligència, obediència, concentració, sociabilitat i la seva agilitat, demostrant la bona harmonia entre el gos i el seu guia.
Per tant, és necessari que els practicants tinguin les bases elementals d’una bona preparació i educació canina, per tal d’orientar esforços en una mateixa direcció, ja que el guia només té la pròpia veu com a eina per forçar la obediència del gos.
Per aquells que gaudeixen en la competició, aquesta modalitat els permetrà d’obtenir resultats objectius, i que estan molt relacionats amb l’esforç i entrenament realitzats.
El funcionament de l’exercici de competició es fer que el gos, conduit per el seu guia passi per un conjunt d’obstacles, en l’ordre indicat, sense errades, i dins d’un temps límit (TRS) establert per el jutge. Es modifica el recorregut per cada màniga, evitant qualsevol “mecanització” del gos. El TRS només és un índex bàsic, i en cap cas la velocitat es considera com a criteri principal (només en cas d’empat), donat que el recorregut d’Agility no és una carrera, si no una competició d’habilitat i destresa.
Amb la col·laboració de:
Iniciació al gos de rastre de sang
El rastreig amb gos de la sang d’un animal ferit durant la caça major és una pràctica important i necessària per diverses raons:
- Recuperació ètica de l’animal
El rastreig amb gos especialitzat permet localitzar i recuperar animals ferits que d’altra manera podrien patir una mort lenta i dolorosa. Això respon a l’obligació ètica del caçador de minimitzar el patiment animal i no deixar animals ferits al camp.
- Eficàcia en la localització
Els gossos entrenats en el rastreig de sang tenen una gran eficàcia per seguir el rastre d’un animal ferit, gràcies al seu excel·lent olfacte[7]. Poden detectar rastres molt antics o difícils de seguir per a l’ésser humà, augmentant significativament les possibilitats de trobar l’animal.
- Seguretat
Un animal ferit pot ser perillós si se’l troba sense precaucions. El gos de rastre ajuda a localitzar-lo de manera segura, alertant el caçador de la seva presència.
- Aspectes legals i de gestió cinegètica
En moltes regions, l’ús de gossos de rastre està regulat i es considera una pràctica necessària en la caça major. Ajuda a mantenir un control adequat de les poblacions i evita la pèrdua d’animals abatuts.
- Conservació i aprofitament
Permet recuperar la carn de l’animal abatut, evitant el malbaratament de recursos cinegètics i contribuint a una gestió més sostenible de la caça.
En resum, el rastreig amb gos especialitzat és una eina fonamental per a una pràctica ètica, eficaç i segura de la caça major, que beneficia tant els caçadors com la conservació de les espècies cinegètiques.
Amb la col·laboració de:
Màster de Sant Hubert
La finalitat d’un campionat de Caça Sant Hubert és promoure i valorar l’esperit esportiu del caçador, les qualitats naturals i ensinistrament del gos, tanmateix la seva educació venatòria. És davant de tot una competició d’alt nivell, que posa de manifest els aspectes cinòfils i tècnics de la caça i que aspira a l’ensenyament del caçadors, respectant la naturalesa i l’entorn.
Les proves es realitzen amb caça sembrada (perdiu roja) on el caçador, amb el seu gos, efectua un torn de vint minuts, podent emprar quatre cartutxos i únicament pot abatre dos peces que puntuïn de entre totes.
En la prova, l’acompanya un jutge, el qual en base en els barems de puntuació establerts reglamentàriament, li assigna els que considera positius o negatius, fins un màxim de 100 punts, jutjant tres aspectes fonamentals: conducta del caçador en relació amb la peça de caça i al seu gos, habilitat en el tir del caçador i l’ensinistrament i qualitats naturals del gos.
Màxim fins a 10 participants de Sant Hubert.
Inscripció 40 €
Inscripcions al 637 536 309.
Premis als 3 primers.
Amb la col·laboració de:
XV Concurs nacional caní
L’Associació Canina Unió Cinofila de Catalunya organitza aquest concurs de caràcter nacional, on el més freqüent és la participació d’expositors de nivell local o autonòmic. Es el punt de partida idoni per gossos i propietaris novells en aquest tipus de certàmens.
És una prova en que es valora, principalment, la morfologia de les diferents races canines, atenent en els diversos paràmetres característics de cada raça. El jutge analitza aspectes com la conformació del tòrax i cap, les angulacions, la postura, els moviments harmoniosos de l’animal en moure’s amb el seu conductor, i fins i tot, la qualitat del pèl de l’animal. Tots els valors que puntua els va ordenant en un sistema de qualificació que en donarà la puntuació.
Perquè veiem que es preparen els animals per als concursos? Doncs bé, no tot serà la raça o el pedigrí del gos. El gos ha d’estar preparat per a aquest tipus de certàmens i moltes vegades, gossos amb pedigrí no són aptes per a ells per diversos motius que anirem veient ara mateix.
Com s’ha dit, a banda de l’aspecte, és tindrà en compte el comportament de l’animal. Per això és recomanable que sempre s’acudeixi a experts en ensinistrament caní per preparar els gossos per a aquest tipus de concursos.
A més, com és obvi, això és un concurs de bellesa, per la qual cosa el millor és que el gos sigui tractat per experts en estètica canina. Ells estan completament formats per saber com adequar el gos perquè ressaltin les característiques de la raça.
Amb la col·laboració de:
Primers auxilis per a gossos de caça
Els gossos de caça poden patir diverses lesions durant la seva activitat, per la qual cosa és important estar preparat per proporcionar primers auxilis en cas d’emergència.
És important recordar que els primers auxilis són una mesura temporal fins que es pugui obtenir atenció veterinària professional. En cas de lesions greus o si el gos no millora ràpidament, cal buscar ajuda veterinària immediata.
A més, és recomanable que els caçadors es familiaritzin amb tècniques bàsiques de ressuscitació cardiopulmonar per a gossos i aprenguin a identificar i respondre als senyals de xoc.
La prevenció i la preparació són clau per garantir la seguretat i el benestar dels gossos de caça. Un bon ensinistrament i cura adequada poden ajudar a prevenir moltes situacions d’emergència.
En aquesta sessió podeu aprendre la importància de efectuar una preparació prèvia amb la dotació d’un kit de primers auxilis. Aquests equipament és essencial portar-lo sempre amb material específic per a gossos quan es va de caça.
Amb la col·laboració de:
Iniciació a l’Agility i/o Obediència
Si has decidit a tenir un cadell o un gos adult, t’has de preparar per ensenyar-li les normes de la nova llar i les ordres bàsiques d’obediència.
El gos ha d’aprendre ordres com venir quan en dius, quedar-se quiet, seure, seguir-te i caminar al teu costat. Això us ajudarà a evitar problemes de comportament alhora que el vostre gos gaudirà aprenent trucs nous. La constància i la paciència seran fonamentals en aquest procés.
Sense necessitat de ser un especialista pots ensenyar-li al teu gos les ordres d’obediència bàsica amb reforços positius (premis, jocs i carícies). Pots ensenyar-li una ordre amb un gest o una paraula perquè el gos faci una acció o una altra. Tot i això, no pots oblidar donar-li el merescut premi al teu animal de companyia quan compleixi amb l’objectiu. Recordeu que les conductes premiades i reforçades tendeixen a repetir-se.
Aquestes normes d’obediència bàsica les has de practicar cada dia amb el teu gos, les has de repetir una vegada i una altra. Si és un cadell, des dels 3 o 4 mesos ja estarà preparat per aprendre i si ja és un adult, mai no és tard: sempre pots millorar qualsevol comportament. Recordeu que les ordres han de ser sempre les mateixes, així no es confondrà el vostre animal de companyia. Elimina els càstigs de la rutina amb el teu animal de companyia i premia els bons comportaments.
Amb la col·laboració de:
Exposició de races de gossos de caça
Sens dubte un apartat que no pot faltar en qualsevol fira dedicada a la caça és la secció del gos caçador.
Per tots aquells que desconeixen el món de la caça i en particular, la caça menor amb gos, nomes que conegueu un caçador li podeu preguntar si recorda haver tingut un gran gos. Ben segur, la resposta serà afirmativa i us relatarà excel·lències d’en Tom, Neska, Llam, … com un ser molt conegut i pròxim en ell.
Amb més de 50 gàbies d’exposició, es concentren exemplars de totes les races que solen acompanyar en els caçadors de menor i major de les contrades d’arreu de Catalunya. Gossos de rastre, de pèl, de ploma, cobradors, llevadors, … de diferents races: setters, pointers, bracs, bretons, dratthars, podencs, grifons, bruns, bassets, terriers, … conformen un grup extens d’animals que podreu contemplar en la zona d’exposició canina.
Els expositors, provinents de Catalunya i de punts de la resta d’Espanya, informen en tot aquell que estigui interessat, sobre cada animal que exposa. Així, l’edat de l’animal, si esta enregistrat, si es iniciat en la caça, si denota passió en les sortides al camp darrera la caça, si te bon caràcter, i una bona colla de preguntes més que vulgueu fer-los-hi. Us podran ajudar a seleccionar quina és la raça de la vostra preferència i fins i tot, podeu estar contemplant els individus o pares dels cadells que pròximament us poden acompanyar de caça.
Amb la col·laboració de:
