Quines modalitats de caça practiquem

Permeteu que us fem un aclariment sobre el fet diferencial de caçar i matar. Aquesta apassionant activitat que efectuem els caçadors comença en el seu significat: Que és caçar? En referència als animals, es considera l’acció de caçar l’exercida per l’home per buscar, atreure, perseguir o acorralar animals, a fi de donar-los mort, apropiar-se’ls o facilitar-ne la captura per un tercer, mitjançant l’ús d’arts, armes o altres mitjans. Quan un xai, u altre animal, entra en un escorxador i es sacrificat per ser consumit, això no es caçar. Es una acció que és molt pròxima a matar.

Els caçadors, vocable molt de moda, ja que han aparegut els caçadors de bolets i els caçadors de paraules (excel·lents programes de TV3), que sortim a caçar animals considerats espècies cinegètiques durant els períodes i èpoques de ll’any permesos, ho podem per la legislació que ho regula. Existeixen molt poques activitats que es desenvolupen en la Naturalesa tant regulades. En una entrevista publicada a Ekoplaneta/expertos, Miguel Juan Delibes, diu “Es muy compatible cazar con ver pájaros y ser conservador del medio.Yo soy cazador, pescador y biólogo. Los principales divulgadores de la Naturaleza, como Félix Rodríguez de la Fuente, se han iniciado cazando y pescando. Desde niños se juega a cazar ratones, coger escarabajos… Lo importante es cazar con cabeza y utilizar racionalmente el recurso de la caza y la pesca de manera que contribuyan a la conservación. El Consejo de Europa dio en 1985 una recomendación: sustituir la agricultura y la ganadería (que son agresivas con el medio) por la caza, ya que renta económicamente y contribuye a la conservación del ecosistema original.”

Potser són paraules que poden ajudar a reflexionar sobre el fet que la caça no tant sols és una acció, si no que també una pràctica conservacionista, sempre i quan, totes les actuacions que s’hi realitzin per tots els agents que hi intervenen ho facin de forma respectuosa i conjunta.

Quan parlem de cacera no ens limitem a la persona que dispara, si no que ens referim a totes les que es realitzen amb o sense armes de foc. Així, la captura d’ocells de cant (Silvestrismo, en espanyol), la falconeria, la caça amb arc o la caça amb fures són també modalitats de caça en el sentit més estricte, i que també formen part de l’art venatori. En el nostre vedat és pot caçar amb totes les modalitats anteriors, excepte amb la de falconeria.

Caça amb armes de foc

Tots tenim una imatge del caçador amb l’escopeta a la mà i el gos que l’acompanya caminant pel camp, o a l’aguait, esperant el pas d’algun au migratòria.

L’escopeta és l’arma que utilitzen els caçadors en el nostre vedat en no efectuar caceres de senglars i d’altres animals de caça major, on els rifles són els mes emprats. Les que representen el conjunt d’armes de foc que manegen els caçadors del nostre vedat, són les escopetes més tradicionals de dos canons, anomenades planes o paral·leles, les superpostes, també de dos canons però, l’un sobre l’altre, i finalment, les semiautomàtiques d’un sol canó.

Caça amb arc

En aquest grup de d’armes emprades per la caçera, s’inclouen els arcs. Tot i ser molt minoritari, disposem de socis arquers caçadors que pertanyen a la nostra secció de caça amb arc.

Si hi ha un lema que defineix la caça amb arc podria ser aquest: “La belleza de la caza reside en su práctica y no en sus resultados, y esta verdad se demuestra más que nunca en la caza con arco, especialidad que permite al hombre acercarse más que nunca a la naturaleza y al resto de animales que la conforman.”

Encara que amb algunes excepcions, la caça amb arc està sotmesa a les mateixes regulacions que la caça amb arma de foc, donat que per norma es considera l’arc com arma o arma de caça en el seu terme genèric.

Caça amb fures

Aquesta és una modalitat molt antiga i arrelada al camp, on quasi bé no existien les armes i s’utlitzaven aquests animalons com a instigadors (són depredadors naturals) dels conills en les seves llodrigueres.

Actualment, no està contemplada com una caçera esportiva, donat que la seva pràctica és molt limitada i puntual. Les fures persegueixen els conills dins els caus fins a fer-los sortir per ser aconseguits amb un bon gos o per disparar-li.

En aquests moments, la caça amb fures només es permesa per a capturar animals vius amb l’objectiu de neutralitzar danys a l’agricultura, per obtenir-ne exemplars vius i traslocar-los per repoblar o per fer controls sanitaris en una zona determinada.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

dos × 5 =

Translate »