En quins terrenys cacem

La Societat de Caçadors de Tàrrega gestiona, en aquests moments, varies àrees de caça privades (APC) amb una extensió propera a les 14000 ha. Per caçar en el nostre vedat, els nostres socis ho fan atenent a la normativa de vedes, que és la normativa que anualment publica el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP d’ara endavant) al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En la resolució, es determinen els períodes hàbils per la temporada següent, les vedes especials, les espècies que es poden caçar aquella temporada i altres títols que afecten a tota acció de caça en els vedats de Catalunya.

Els períodes hàbils de caça, es solen establir segons sigui el tipus de cacera i la zona on es practiqui. En aquest terme, la zona considerada en el nostre vedat és de règim cinegètic especial, constituïdes en Àrees Privades de Caça (APC) i per tant, es regulen directament pel seu Pla Tècnic de Gestió Cinegètica, aprovat per la secció corresponent del DARP. Un APC és una zona delimitada i degudament senyalitzada, on el dret a caçar és reservat al titular de l’àrea de caça, i a aquells a qui el titular autoritza expressament. Tots els socis són autoritzats a caçar dins els límits dels vedats gestionats durant tot el període hàbil de caça (considerem temporada), i els identifica una targeta que porten a la vista de la resta de socis i del servei de guarderia.

APC Tàrrega L-10010
APC Vilagrassa L-10174
APC Claravalls L-10369
APC Llorens de Rocafort L-10033
APC Barbens L-10237

Habitualment, la temporada de caça s’inicia en el nostre vedat el dia 15 d’agost, o el primer dia que disposa la normativa de vedes, amb l’inici del que regula com període de mitja veda. Així, algunes espècies de caça menor (de ploma) com el tudó, la tórtora i la guatlla són les que acaparen tota l’atenció dels socis caçadors. Aquest aperitiu de la temporada general, sol finalitzar el segon festiu de setembre.

A partir del segon festiu del mes d’octubre o en la tradicional data festiva del dia 12 del mateix mes, s’enceta la esperada temporada general, on conills i perdius en són les espècies més destacades i més preuades per els caçadors. Aquestes espècies en son abundants en les diferents àrees, sobretot, el conill, que causa problemes en els cultius pròxims en els seus vivers i que, en alguna ocasió s’ha caçat en el que es coneix com a “descast” amb permís administratiu excepcional per danys. Altres espècies com les llebres, tudons, xixelles, tords, fredelugues, becadells, ànecs, i alguns altres com faisans i becades, complementen un ampli ventall de captures possibles a realitzar amb certa freqüència com espècies preferents. Altres com garses i guineus, cada cop més són objecte de grups de caçadors que s’especialitzen en aquest grup de depredadors, en els que n’apliquen tècniques de caça molt dirigides.

Per tots aquests casos, la normativa de vedes preveu dates de finalització o d’entrada en veda. En el cas de la perdiu roja, es dona per acabada el primer diumenge de gener, i per la majoria de les restants el primer de febrer, existint altres terminis per els anàtids i algun altra espècie. Es recomanable, tenir present la normativa de vedes o el calendari de caça que facilitem en els nostres socis.

La mitja veda

Només algunes espècies de caça menor com la guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), i garsa (Pica pica) son possibles d’abatre dins dels períodes i dies hàbils per a la caça en mitja veda. El període està comprés entre el dia de l’obertura que fixa la normativa, sobre el 15 d’agost, depenent dels anys, fins el segon diumenge de setembre inclosos.

Els dia de la setmana en que cada soci ho pot practicar és el que té assignat i en el que exercirà la caça durant tota la temporada. La mitja veda, es desenvolupa en les zones de regadiu que queden en el marge dret aigües avall del Canal d’Urgell. Composat per un mosaic de cultius d’estiu on predomina l’alfals, es troben illes de bancals de blat de moro alternant amb rostolls de blat i ordi.

En aquests tipus de terrenys, l’espècie predominant és la guatlla. Cada caçador en pot gaudir sol o amb la colla lliurement, finalitzant l’activitat com a molt tard fins les 14:00h. Les espècies que es poden capturar són les permeses en l’ordre de vedes. Per caçar tudons i tórtores, principalment, ha de ser des de lloc fix, dins d’aquestes zones de reg o bé, si es sol·licita, es disposen en altres zones del vedat de diferents postures en que es pot efectuar espectaculars tirades, amb predomini de tudons.

La temporada general

Situats de ple en el mes d’octubre, i sobre el segon diumenge del mateix, sol coincidir l’inici de la temporada de caça, el que es coneix com a període de “la general”, i que sol finalitzar, segons les espècies, el primer diumenge de febrer. Per tant, us recomanem tingueu present l’ordre de vedes anual i/o el calendari del vedat.

Les principals espècies que es poden caçar dins del nostre vedat són algunes de les que figuren en la normativa. També s’ha de tenir en compte que per l’excel·lent situació geogràfica del vedat i per la diversitat d’habitats que configuren els terrenys cinegètics sobre els quals exercim el nostre esport, trobem altres espècies protegides dignes de conservar i admirar dins la biodiversitat.

Caça major

En aquesta modalitat, s’efectuen caceres de senglar en el vedat de Llorens de Rocafort, Granyena i Granyanella. La nostra Societat, davant de reiterades demandes dels socis, ha fomentat i organitzat una colla senglanera que creix any rera any. El balanç de captures i el bon ambient regnant entre els membres de la colla són una de les seves principals virtuds.

Les caceres als vedats, on la presència de senglars ens és perjudicial per les poblacions de caça menor i també, per evitar-ne accidents en les vies de trànsit, sumen cada any més aficionats.

D’altra banda, el cabirol (Capreolus capreolus) s’està convertint en una espècie que compta cada cop amb més aficionats que intenten donar-li caça per la modalitat d’acostament o guaita. És en un dels nostres vedats, que cada any puja la població existent, i esperem que ben aviat puguem incloure el seu aprofitament cinegètic dins del seu Pla tècnic de gestió cinegètica.

La pròrroga

Quan en una determinada zona es produeix una abundància d’individus d’una espècie de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals o la caça, es sol·licita autorització excepcional als responsables del DARP, permetent en cas d’acceptació, l’autorització de la caça d’aquestes espècies en èpoques de veda, conjuntament a les instruccions tècniques oportunes per a l’adequada aplicació d’aquestes autoritzacions.

Aquestes autoritzacions, ens permeten fer un control de les poblacions de determinades espècies cinegètiques, permetent salvaguardar els interessos dels agricultors mantenint les densitats demogràfiques en uns llindars equilibrats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

siete − seis =

Societat de caçadors de Tàrrega i comarca

Translate »